El
materas de scarpanze
Me noni nei ani 50 i era emigrai a
Rovredo con tuta la fameja. Come tanti i ghea comprà en toco de tera e fabricà
‘na cà en economia ( en quei tempi el terem ‘l costea de manco a Rovredo che en
Valarsa). La cà dei Stagneri l’era restà presapoco come prima dela guera e per diversi ani no gh’era sta fato laori o
modifiche. De istà, me noni i steva ai Stagneri a far el fem e mi, bocia dele
elementari, restevo con lori per en mes. Me ricordo che ‘n la camera en do che
dormivo gh’era do leti co le litere de legn. I era alti, al posto dele reti i
gheva dele ass e i materassi i era de scarpanze,.
L’era dei sachi grandi, fati co ‘na tela grosa a righe, e pieni de foie seche
delle panocie del zaldo. Quando se neva a dormir se sentiva el rumor delle
scarpanze, se se remeneva de qua e de là finchè se feva la busa. La matina la
busa l’era propri el stamp dela persona.
Na volta levai se miscieva le scarpanze e el materas el torneva come
prima. Sarà sta la gioventù ma no se dormiva mal!
Me ricordo che el pavimento l’era de
asoti de lares, ei muri i era bianchi e azurini con dei decori blù a fiori fati
col rullo. El lampadari l’era fato da en piato de lamiera smaltada con sora el
pizo bianco ricamà e che la lampadina
l’era da 5 watt. L’impianto eletrico l’era esterno coi do fili rivestidi de
tela e endrezai; i isolatori e i interutori i era de porcelana bianca. Sicome
el gabineto l’era al piano de soto sul giroscale, soto el leto gh’era el bocal
per i bisogni dela note. No gh’era riscaldamento en le camere. Nele giornae
frede me noni i meteva en maton pieno ‘n tel forno dela fornela e quando l’era
bel calt i lo sereva dentro en sachet de tela e i lo sistemeva soto le querte.
|
|