El materas de scarpanze

 

          Me noni nei ani 50 i era emigrai a Rovredo con tuta la fameja. Come tanti i ghea comprà en toco de tera e fabricà ‘na cà en economia ( en quei tempi el terem ‘l costea de manco a Rovredo che en Valarsa). La cà dei Stagneri l’era restà presapoco come prima dela guera  e per diversi ani no gh’era sta fato laori o modifiche. De istà, me noni i steva ai Stagneri a far el fem e mi, bocia dele elementari, restevo con lori per en mes. Me ricordo che ‘n la camera en do che dormivo gh’era do leti co le litere de legn. I era alti, al posto dele reti i gheva dele ass e i materassi i era de scarpanze,. L’era dei sachi grandi, fati co ‘na tela grosa a righe, e pieni de foie seche delle panocie del zaldo. Quando se neva a dormir se sentiva el rumor delle scarpanze, se se remeneva de qua e de là finchè se feva la busa. La matina la busa l’era propri el stamp dela persona.  Na volta levai se miscieva le scarpanze e el materas el torneva come prima. Sarà sta la gioventù ma no se dormiva mal!

          Me ricordo che el pavimento l’era de asoti de lares, ei muri i era bianchi e azurini con dei decori blù a fiori fati col rullo. El lampadari l’era fato da en piato de lamiera smaltada con sora el pizo bianco ricamà  e che la lampadina l’era da 5 watt. L’impianto eletrico l’era esterno coi do fili rivestidi de tela e endrezai; i isolatori e i interutori i era de porcelana bianca. Sicome el gabineto l’era al piano de soto sul giroscale, soto el leto gh’era el bocal per i bisogni dela note. No gh’era riscaldamento en le camere. Nele giornae frede me noni i meteva en maton pieno ‘n tel forno dela fornela e quando l’era bel calt i lo sereva dentro en sachet de tela e i lo sistemeva soto le querte.

 

http://www.cascinamombello.it/public/mais.jpg

 

TORNA A RICORDI